MONUMENTS RELACIONATS AMB JAUME I
Busca monumentos (al menos 3) relacionados con Jaume I y haz cartas empleando alguno de estos programas:
www.hearthcards.net
En estas cartas incluye: el lugar donde están, y algunas características del monumento.
ANÉCDOTAS RELACIONADAS CON JAUME I
Haz un cómic de 6 viñetas con el programa:
Free Storyboarding Software — Online Storyboard Creator
Haced captura de pantalla si no o deja descargarlo.
¿Jaume I fue concebido gracias a un
engaño?
El nacimiento de Jaume I de Aragón fue prácticamente
una casualidad porque su padre Pedro II aborrecía de tal manera a su esposa
María de Montpellier que se negaba a mantener relaciones íntimas con ella.
La boda se
efectuó por razones políticas ya que el señorío que aportó María de Montpellier
era estratégico para la corona de Aragón. Sin embargo, el rey, que tenía
numerosas amantes se negaba a consumar el matrimonio.
Los nobles y clérigos del reino estaban preocupados
porque no había herederos así que idearon un plan. Una noche oscura le metieron
a su esposa en la cama haciéndole creer que era su amante.
En este primer y único encuentro, la reina logró
quedarse embarazada. Cuando Pedro II descubrió el engaño se enfadó de tal
manera que intentó anular sin éxito el matrimonio.
María,
esa noche, encendió doce velas del mismo tamaño y calibre, cada una con el
nombre de un apóstol. La última vela en apagarse llevaba el nombre de Santiago
(Jaume).
Esta increíble historia nos llega gracias a la Crónica
de Bernat Desclot, un cronista catalán medieval que relata cómo nació el Jaume
I.
¿Es cierto que a Jaume I le clavaron una
flecha en el cráneo?
Las crónicas de la época nos retratan a
un Jaume I lleno de coraje, orgullo y valentía. Uno de los episodios más
famosos narrado en El llibre dels Fets
es el ocurrido durante el sitio de Valencia.
El monarca recibió un disparo de ballesta en la
cabeza.
Para evitar que sus tropas se desmoralizaran él mismo
se retiró la flecha. Después de sufrir una pérdida temporal de la visión,
cabalgó por todo el campamento para animar a sus soldados a continuar la lucha.
Años más tarde cuando trasladaron sus restos descubrieron
un cráneo con una cicatriz muy marcada en el lado izquierdo. Este hallazgo fue
interpretado por algunos como la huella de aquella herida legendaria.
El tesoro escodido: ¿Qué hay dentro de
la escultura de Jaume I?
Esta escultura del Parterre dedicada al rey Jaume I es
una obra de los escultores Agapito y Venancio Vallmitjana.
Cuando estaban soldando las cuatro partes de las que
se componía, un trabajador dejó su chaleco sobre el cuello del caballo. Al
ajustar las piezas, el chaleco cayó dentro de la barriga del caballo.
Fue imposible sacarlo.
Pero gracias al diaro de uno de los trabajadores se
descubrió que en el bolsillo del chaleco había un reloj.
ORONETA
Conta la llegenda que el rei Jaume I, abans de
conquerir València, plantà el seu campament a les terres de Borriana.
Aquells dies una oroneta va arribar-hi amb les seues
companyes. El lloc els va agradar i s’hi quedaren.
L’oroneta de seguida es va enamorar i construí el niu
en el pal del mig de la tenda del rei. Les seues companyes tot era dir-li: - No
el faces!
Qualsevol dia un colp de vent te l’arrabassarà. Però
ella com si res. Hi va fer el niu, va pondre els ous i els va covar i en van
néixer les oronetes més vives que mai haveu vist.
Mentre l’oroneta s’afanyava en portar el menjar a les
seues filles, En Jaume es disposava a avançar cap a València i els seus
servents a desmuntar les tendes.
L’oroneta en sentir com es movia el pal començà a
volar i xisclar fins que el rei se’n va adonar i manà que la seua tenda restara
alçada.
L’oroneta
voltejà el cap en agraïment al rei. Quan el rei va ser molt vellet, va voler
que aquest fet fora escrit en el llibre de les seues Cròniques.
RATA PENADA
La rata penada és l'animal heràldic de València per
antonomàsia.
Segons la llegenda, els àrabs el domesticaven i ho
empraven per a mantindre a ratlla als mosquits dels terrenys pantanosos pròxims
a la ciutat de València.
En l'època de Jaume I un profeta àrab va augurar que
mentres la rata penada de l'amo de la ciutat poguera volar totes les nits, la
ciutat es mantindria a poder musulmà.
Les botigues de les tropes del rei Jaume I, estaven
acampades fora de la muralla de València, la qual volien arrabassar-se-la als
musulmans.
Una rata penada va fer el niu en la part alta de la
botiga del rei com si volguera coronar-la i augurar la victoria de Jaume I. El
rei va ordenar que no li espantaren.
Una nit que l'exèrcit cristià dormia, es va sentir
prop de la botiga del rei un estrany colpejar de tambor. Es despertà. De
seguida va cridar els seus capitans perquè donaren orde als guàrdies d'extremar
la vigilància.
Llavors es van donar compte que els moros estaven prop
del campament, i van donar l'alarma. Tots els soldats es van alçar ràpidament i
van prendre les armes. Es va entaular una feroç batalla. L'exèrcit moro es va
retirar.
Després de la lluita, el rei va voler premiar a qui
els havia avisat amb colps de tambor. Gran va ser la seua sorpresa quan va
saber al final que l'avís ho havia donat la rata penada. Aquesta s'havia deixat
caure amb totes les seues forces, moltes vegades fins que va aconseguir
despertar al rei. Com a premi a la seua decisiva ajuda, Jaume I va fer posar la
rata penada en la part més alta de l'escut reial i en el de la ciutat de
València.
ORXATA
La història de l’orxata, es remunta bàsicament a la
historia de la xufa. Ja que l’orxata és una beguda on l’element principal es la
xufa.
Un tubèrcul molt típic de l’horta valenciana. A la
vegada que és un menjar deliciós.
La xufa va arribar a la península Ibèrica quan hi va
haver la invasió dels àrabs, que van transportar part dels seus cultius a
l’horta Nord de València des del Sudan.
On van veure que les condicions climatològiques eren
les òptimes. Amb un clima suau i molta humitat i el terreny amb una textura
sorrenca ideal. Des de llavors, el tubercle de la xufa ha estat molt present.
La xufa ja es
consumia en l’Antic Egipte. Així s’ha pogut demostrar quan s’ha entrat a
piràmides i s’ha trobat elements que indicaven que es feia servir la xufa en
l’època.
Existeix una llegenda que explica el motiu pel qual es
pensa que se li va atribuir aquest nom a l’orxata.
Tot es remunta a la Reconquesta del Rei de la Corona
d’Aragó, Jaume I, quan una noia li va donar una beguda dolça i blanca. I qui
molt satisfet pel seu gust, va preguntar
«Què és açò?».
I la jove va respondre: «És llet de xufa».
A la qual cosa el rei li va replicar dient: «Això no
és llet, això és or, xata!».
D’on alguns atribueixen el nom a esta beguda. Es va
donar lloc a un joc de paraules que juntes van acabar per donar nom aquesta
increïble beguda.
Leyendas:
Jaime I: El
Conquistador del Mediterráneo la historia #Grandes Gestas (40ss)
Las Espadas del Rey
Conquistador (4:09)
¿Conoces
estas tres anécdotas del rey Jaume I en Castellón?
¿Nació
Jaime I por error? | Anécdotas de la Historia - Blogs lasprovincias.es